Arran d’un article publicat a la BBC sobre la reserva cognitiva, he trobat interessant explicar què és en realitat i com podem millorar-la.

Es va començar a parlar de reserva cognitiva a finals dels vuitanta després que un estudi va descobrir persones que havien patit Alzheimer, però que al llarg de la seva vida no van mostrar la simptomatologia característica d’aquesta malaltia neurodegenerativa. La primera hipòtesi per explicar aquesta troballa és que tenim un reservori cognitiu prou ampli per a compensar el dany causat per l’Alzheimer. És a dir, va poder fer front als danys cerebrals associats amb la demència (o altres com Parkinson, accident cerebrovascular…) gràcies a aquesta reserva cognitiva. Per entendre’ns, és la capacitat que té el cervell per frenar els símptomes degeneratius d’una neuropatologia abans que arribi a manifestar-se clínicament. Podràs desenvolupar la malaltia, però trigaràs més que la mitjana poblacional és a dir, l’alentiràs.

L’origen de la reserva cognitiva aniria lligat, probablement, a diferències genètiques i també a una experiència de vida determinada relacionada amb les fites educatives o laborals. 

L’ESTUDI CLAU: LES MONGES DE  MINNESOTA

Hem d’anar fins a l’any 1986 a Minnesota, als Estats Units. Es va portar a terme un estudi amb unes monges per tal de trobar quina relació hi havia entre l’envelliment  i l’Alzheimer.  A de Nun Study hi van participar 700 religioses que es van fer proves cognitives cada any. Un dels descobriments descoberts per part dels investigadors va ser que les monges que resaven i tenien idees més elaborades i complexes tenien menys probabilitats de desenvolupar la malaltia d’Alzheimer.

APRENENTATGE CONSTANT

Aquesta seria la paraula clau a tenir en compte. Els últims estudis parlen que les persones que continuen aprenent al llarg de la seva vida tenen més probabilitats de desenvolupar una consistent reserva cognitiva.  A més, també hi influeix el fet de portar una vida estimulant, és a dir, dependrà de les activitats que facis al teu dia a dia i de tenir la teva ments ocupada.

L’EDAT NO IMPORTA

Qualsevol moment de la vida és important per generar o mantenir la teva reserva cognitiva. Fer-se gran no significa que ja no hi serem a temps. A la tercera edat és crucial continuar portant a terme activitats que facin treballar les nostres funcions cognitives (atenció, llenguatge, memòria…) i que es podran protegir del deteriorament natural d’envellir.

Segons el Centre de Diagnòstic i Intervenció Neurocognitiva de Barcelona existeixen una sèrie de pautes que ens ajudaran a mantenir una ment activa:

• Llegir: estimula diferents funcions cognitives com l’atenció, la memòria o el llenguatge
• Aprendre coses noves: ajuda a crear noves connexions neuronals que poden ajudar a possibles canvis futurs
• Portar una vida social activa: mantenir el contacte amb altra gent
• El poder del joc: fer-se gran no vol dir deixar de jugar. Ho podem continuar fent a través de jocs de taula, mots encreuats, sudokus i així treballar certes capacitats com l’organització, l’atenció, presa de decisions…
• Canviar de rutines: automatitzar moltes de les nostres activitats ens dona tranquil·litat, però també disminueix l’activació del nostre cervell. Per això és necessari de tant en tant canviar certs hàbits i adquirir-ne de nous.