L’estrena de l’adaptació cinematogràfica del best-seller 50 ombres d’en Grey ha posat en boca de tothom una paraula: bondage. Qui més qui menys ja li sonava d’haver-la escoltat en alguna conversa, haver-la llegit en algun llibre o haver-la en una pel·lícula. Entenem bondage com una dominació aplicada als lligaments eròtics sobre una persona vestida o nua. Dins del bondage hi ha dos punts a tenir en compte, la dominació o la submissió. En general aquestes pràctiques són voluntàries per part de les parts implicades (pot existir una retribució econòmica) i el seu objectiu és portar a terme una fantasia sexual.

Més enllà del tabú social d’aquesta pràctica sexual existeix certa evidència científica que relaciona la seva pràctica amb una menor ansietat i, en general, una vida mental més sana. Ens expliquem.

La ciència ens diu que certes formes de BDSM poden tenir efectes reductors de l’ansietat i també altres efectes beneficiosos per a la nostra salut mental. Alguns testimonis de persones practicants d’aquestes experiències sexuals asseguren que les sensacions experimentades són les mateixes d’una droga o les de la pràctica de la meditació o ioga. Sensacions de llibertat absoluta i de concentració màxima.

Un estudi del 2013 publicat a The Journal of Sexual Medicine conclou que, en comparació al grup control, les persones que practiquen BDSM tenen un percentatge menor de neuroticisme i més seguretat en les seves relacions. Això no demostra que les seves pràctiques sexuals són la causa d’aquests resultats, però sí que existeix una relació correlacional per estudiar en més profunditat.

Un altre estudi publicat per la Northern Illinois University l’any 2013 i realitzat a 14 persones que exerceixen tant els rols de dominant com de submís, va arribar a la conclusió que en la prova d’Stroop (identificar el color d’una paraula escrit en un color diferent, per exemple, verd escrit en vermell) tenen millors resultats les persones submises que les dominants. És a dir, van treure millors puntuacions en habilitats de memòria, atenció i autocontrol.

Pel professor de psicologia social i evolutiva Brad Sagarin de la Northern Illinois University aquests resultats poden tenir el seu origen en la dosificació del dolor perquè pot provocar la presència de més o menys sang en àrees del cervell relacionades amb funcions executives de la prova d’Stroop. Aquesta situació neuronal explicaria també aquestes sensacions de consciència alterada, similar a la mateixa que experimenten esportistes, certes drogues o la meditació.

En un altre experiment de Sagarin dut a terme l’any 2009 es va trobar que els nivells de cortisol (hormona de l’estrès) era menor en els subjectes després de practicar BDSM. Una dada curiosa d’aquest experiment és que quan l’estrès físic estava a nivells molt alts, la sensació d’estrès psicològic era molt menor. Aquest fet explicaria certa desconnexió entre la part física i la part mental i ajudaria també a trobar una resposta a les sensacions extracorpòries i que floten per l’espai que experimenten durant la pràctica del bondage.

Per Sagarin aquests resultats poden tenir el seu origen en la dosificació del dolor ja que pot provocar la presència de més o menys sang en àrees del cervell relacionades amb funcions executives de la prova d’Stroop. Aquesta situació neuronal explicaria també aquestes sensacions de consciència alterada, similar a la mateixa que experimenten esportistes, certes drogues o la meditació.

En un altre experiment de Sagarin dut a terme l’any 2009 es va trobar que els nivells de cortisol (hormona de l’estrés) era menor en els subjectes després de practicar BDSM. Una dada curiosa d’aquest experiment és que quan l’estrés físic estava a nivells molt alts, la sensació d’estrés psicològic era molt menor. Aquest fet explicaria certa desconnexió entre la part física i la part mental i ajudaria també a trobar una resposta a les sensacions extracorpòries i que floten per l’espai que experimenten durant la pràctica del bondage.