Als humans ens agrada marcar-nos fites, nous reptes. Ens agrada quan s’acaba l’any poder dir que a partir del nou any anirem més al gimnàs, deixarem de fumar o cuidarem el que mengen o estudiarem un idioma.

Tot això es manté dins dels nostres plans del nou any fins que arriba la segona setmana de gener! I això, per què els nostres propòsits s’esvaeixen de manera tan ràpida si teníem molt clar el que volíem fer?

La resposta és aparentment senzilla: ens avorreix. Els humans estem programats evolutivament per trobar les coses noves excitants i motivadores. El que passa però és que aquest interès comença a decaure al cap de poc.

Un experiment dut a terme amb nens molt petits així ho demostra. Se li ensenya a cada nen una targeta de color blau. L’interès del nen al principi és gran. Es pot comprovar que la seva mirada està fixada en aquesta targeta. Se li torna a ensenyar una altra targeta del mateix color una vegada rere l’altra i el que succeeix és que cada vegada el seu interès va a menys i, al final, deixa de mirar-la. El seu interès torna a augmentar quan se li mostra una targeta d’un altre color.

Per tant, la targeta la podríem comparar amb un gimnàs, una dieta, deixar fumar o aprendre un idioma. Si volem que el nostre cervell no deixi d’interessar-li el que li oferim us aconsellem anar introduint alguna petita novetat de tant en tant.