Si ens mirem les últimes dades publicades aquestes diuen que, només als Estats Units, un 10% de la població adulta pateix d’un trastorn depressiu diagnosticat. La depressió és la principal causa d’incapacitat arreu del món.

Diagnosticar un trastorn mental no és gens fàcil fins i tot per un clínic experimentat. Tenint en compte aquest fet imagineu-vos com ho ha de ser per una persona que no ha rebut formació clínica, per exemple tu que estàs llegint això. Si no ets un professional de la salut mental preparat i format per diagnosticar és molt probable que erris el teu diagnòstic tot i ‘trobar’ símptomes depressius a un amic teu.

Existeix una enorme confusió entre tenir una depressió i sentir-se trist. Tots en algun moment de la nostra vida hem sentit o sentirem símptomes depressius. Si ens deixa la parella o perdem la feina ens sentirem tristos i enfonsats. Un fet completament normal, d’altra banda. O, si suspenem una assignatura molt important, és probable que no tinguem ganes de fer res i ens quedem a casa al sofà. Aquestes sensacions depressives tenen la seva importància per nosaltres perquè ens ajuden a elaborar el nostre dolor per una pèrdua o suspens, però al cap d’uns dies tot torna a la normalitat. Tornem a veure la llum del dia i el nostre bon humor i ganes de tornar a fer coses tornen.

Però hi ha vegades que aquests símptomes depressius no marxen. Segueixen dins nostre dia rere dia i la llum del dia no arriba. Quan ens trobem davant d’aquesta situació és molt probable que patim una depressió. El millor que podem fer arribats aquí és anar a buscar ajuda d’un clínic professional que ens ajudarà a millorar.

Segons l’Institut de Salut Mental dels Estats Units la depressió interfereix en el nostre dia a dia normal tant per qui la pateix com per qui l’envolta. Per això us indiquem cinc maneres que podeu ajudar a un familiar o amic que pateix una depressió.

Us adjuntem també un vídeo publicat per TED on expliquen gràficament quines són aquestes cinc maneres d’ajudar.

(segueix la notícia després del vídeo…)

Ajuda a trobar ajuda. La depressió genera una alta incapacitat en qui la pateix, encara que sigui durant els primers moments de la malaltia. Per això serà de gran ajuda donar-li un cop de mà a l’hora de buscar ajuda. Per exemple anar a un centre d’atenció primària o trobant un clínic especialista.

Estar informat. Els pensaments que passen pel cap a una persona amb depressió són variats i poden anar des de la culpabilitat fins a la vergonya. La depressió no és una feblesa de la personalitat i no se supera de la nit al dia. Una bona manera d’ajudar és estar ben informat del trastorn. Per això és una bona idea anar a comprar un llibre que parli de la depressió amb paraules entenedores pel profà en la matèria. No fa falta llegir-se un manual clínic de la depressió, només amb un que expliqui de manera senzilla tot allò relacionat amb la depressió ens serà molt útil.

La depressió té la seva importància. No ens comparem amb una persona que la pateix. Tenir una depressió no és quan de manera temporal ens sentim baixos de moral ni tristos. Comparar-nos no els ajudarà gens ni mica. Si no hem patit una depressió és difícil entendre com se sent una persona que la pateix.

Trenquem amb l’estigma. Hem de parlar obertament de la depressió i de qualsevol problema relacionat amb la salut mental, això ajudarà a trencar amb l’estigma que avui en dia encara comporten els trastorns mentals. S’ha trobat que parlar dels pensaments suïcides en persones que ens tenen els ajuda a reduir la probabilitat de cometre’l. A Catalunya hi ha la gent d‘ Obertament.org que fa una feina extraordinària al respecte.

Que l’ajuda no pari. Encara que veiem que el nostre amic es troba millor i té dies més bons, no abandonem l’ajuda que li donem.