Un estudi recent ha trobat que les diferències d’opinió sobre l’atracció i la bellesa són el resultat de les experiències personals individuals.

És veritat que existeixen uns cànons de bellesa més o menys universals com per exemple que trobem més atractiva una cara simètrica que no pas una que no ho sigui, i això ens vindria marcat en part per la genètica i l’evolució.

Però més enllà d’aquests punts en comú, l’estudi realitzat a la Universitat de Harvard ha volgut buscar quins punts negatius i no positius són els que tenim en compte a l’hora de valorar la nostra percepció de bellesa.

LA BELLESA ÉS ALS NOSTRES ULLS

Per fer-ho han analitzat les preferències facials a més de 35.000 voluntaris que van visitar la web www.testmybrain.org. També van analitzar les preferències de bellesa de 547 parells de bessons idèntics i 214 parells de bessons no idèntics i del mateix sexe.

Precisament van ser els resultats obtinguts entre bessons idèntics i no el que els va portar a prendre la conclusió a relativitzar la contribució dels gens i l’ambient a l’hora de triar una cara atractiva.

Per tant, segons aquest estudi la preferència d’atractiu individual d’una cara es base més en les experiències i no en els gens. No importa quants diners tinguis, a quina escola has anat o qui viu al teu barri.

Les cares que tu consideres atractives provenen de les experiències vitals que t’han fet únic, o sigui, de les cares que has vist als mitjans o al cinema, de les interaccions socials diàries o de la cara que tenia la teva primera parella.

Per als científics relacionats en l’estudi l’impacte d’aquestes experiències implicarà un canvi en l’evolució de l’estructura social del nostre cervell.

font ⎮ Current Biology