Ho hem vist centenars de vegades al cinema o a la televisió. En un costat, un àngel, a l’altre costat, el dimoni. Un recurs que es va servir quan el protagonista té un dilema moral per resoldre o senzillament sent veus que no sap d’on surten.

Aquesta dualitat té una resposta científica. Cada dia els fem servir de manera automàtica. Aquests discursos interns, o veu interior, ens serveixen per explicar-nos coses que hem de fer o hem de dir. Per exemple, repassar les coses que hem de comprar al supermercat o assajar allò que hem de dir a la nostra parella o com dir-li al nostre cap que volem un augment de sou. Fins aquí, tot normal.

Perter Mosely, psicòleg investigador de la Universitat de Durham al Regne Unit, creu que entendre com funcionen aquestes veus interiors i com ajuden a persones sanes podria ajudar a les persones que senten les mateixes veus imaginàries però en un sentit més patològic, Per exemple, les persones que pateixen esquizofrènia.

El doctor Mosely lidera el projecte Hearing the Voice destinat a entendre millor com certes persones senten veus sense necessitat de cap estímul extern.

QUÈ HI DIU LA NEUROCIÈNCIA RESPECTE LA VEU INTERIOR?

Les neuroimatges ens diuen que quan la nostra veu interior ens parla s’activa la part del cervell coneguda com àrea de Broca, la zona cerebral responsable de la parla.

Per Mosely, les al·lucinacions verbals auditives són una forma de discurs que no és reconeguda com a pròpia, i d’aquí la seva deriva patològica per a molts pacients. Moltes de les zones implicades en el discurs també s’activen durant les al·lucinacions verbals.

Un estudi del 2012 portat a terme a Finlàndia va trobar que l’activitat cerebral implicada en les al·lucinacions verbals és diferent de la que s’activa quan es demana que la persona intenti imaginar les mateixes veus.

Durant les al·lucinacions auditives hi ha menys activitat a la zona motora del cervell relacionada amb la consciència. Aquest punt és molt important perquè segons aquesta activitat sigui alta o baixa estaria relacionada amb com nosaltres diferenciem si una veu ens l’imaginem de manera conscient o, d’altra banda, ens creiem que prové de fora.

font ⎮ sciencealert