En el vídeo hi trobareu la xerrada que va fer Julie Lythcott-Haims dins de les jornades TED: En ell el que intenta explicar són els perills existents si criem els nostres fills dins d’una bombolla de perfecció i seguretat.

Sobreprotecció equival a una poca autoeficàcia per part dels nostres fills. Els hi costarà entendre que les seves conductes tenen per si soles uns resultats.Com a pares estem preocupats perquè no participem prou en la vida dels nostres fills.

Alguns pares pensen que el seu fill no tindrà èxit si no gestionen el dia a dia de la seva vida.

Els volem sans i salvaguardats de tot mal perquè ens pensem com a pares que d’aquesta manera aniran a les millors escoles, a les millors classes, a les millors universitats, i així tindran les millors notes, premis, activitats. Res més lluny.

No som els seus entrenadors ni els seus secretaris, som els seus pares. Els nens necessiten tenir uns pares menys obsessionats i més interessats amb allò que fan.

Amb tantes activitats que els hi programem, al final no acaben disposant de temps per jugar lliurement, tampoc tenen tardes lliures per quedar-se a la seva habitació avorrits. Ens pensem, erròniament, que tot ha de tenir una finalitat i el que aconseguirem que tenir uns fills amb moltes més probabilitats de tenir fills amb un alt índex d’ansietat i amb molts números per patir una depressió.

Aquí hi trobaureu una transcripció del text de la xerrada en castellà.