El diari britànic The Guardian ha publicat un article sobre com s’hauria de parlar a una persona que pateixi un trastorn depressiu. L’article deixa molt clar el que no s’hauria de fer i dir. Per això hem volgut traduir-lo en part i compartir-lo amb tots vosaltres per si us pot servir d’ajuda.

La depressió sol incloure un munt de teràpies, medicacions i variades modalitats experimentals. En tots els casos la depressió és un monstre que acaba comportant que la gent que la pateix se senti aïllada i frustrada. Moltes vegades la gent intenta amb bona intenció ajudar a un amic o familiar amb depressió i el que pot aconseguir és encara empitjorar-ho més. El depressiu que ha de fer front a aquesta actitud benèvola per part d’algú li provoca un desgast d’energia molt alt.

Però la depressió és només sentir-se trist, veritat?

No. Molta gent es pot sentir trista i experimentar un sentiment molt fort i trencador. Diferenciar un estat de tristesa i un altre de depressió a vegades pot arribar a ser molt complicat per un clínic. Però si ens agradaria deixar una cosa clara és que s’ha de diferenciar la tristesa de la depressió perquè són dues coses diferents. La tristesa és un símptoma de la depressió però mai va sola. Sol incloure‘n d’altres com cansament, tendències suïcides, incapacitat de tirar endavant durant el dia a dia, manca o exaltació de la gana i alguns altres símptomes.

Has intentat de…?

Segurament. La gent amb depressió sol haver intentat al llarg del curs del seu trastorn infinitat de tractaments, alguns amb més sort que altres. Han visitat un munt de metges i psicòlegs com a primera línia d’atac del trastorn i segur que s’han pres medicament per tal d’elevar el seu tocat humor. Si els medicaments no han funcionat, n’han provat d’altres, i si aquests tampoc han estat efectius, n’han vingut d’altres. Fins i tot han provat l’acupuntura, el ioga, pedres màgiques i un llarg etc. Segur que els han provat quasi tots, fins i tot els banys de fang que els hi va recomanar una tieta llunyana.

Per què senzillament no apuja l’ànim?

No desgràcia no és així de fàcil. A alguna persona sense depressió li pots dir, però una persona amb depressió no ho provis. És molt frustrant per una persona depressiva que algú li digui que s’animi i llestos. Imagineu-vos que li diem a una persona sense cames que senzillament es posi a peu dret i prou ja de tanta ximpleria. Molt ofensiu.

Tot està dins del teu cap

Cert, la depressió s’explica com una descompensació de la química del cervell i sí, literalment està situada dins del cap. Però la depressió és molt més complicada que això. Efectivament que inclou neurotransmissors, hormones i altres substàncies químiques produïdes dins del nostre cos, però també inclou canvis dins del cervell i percepció de l’entorn. És millor no dir que tot està al teu cap, com si fos una manera barroera de donar-li una explicació a totes les dificultats que acompanyen a un depressiu.

No m’ho puc imaginar…

Segur que no pots. Si no has patit mai una depressió no et pots ni arribar a imaginar el que comporta. La depressió és molt complicada d’explicar, fins i tot per un depressiu. Tampoc és gens aconsellable la frase oposada: m’ho puc imaginar… Tampoc pots, segur.

Estic segur que ara amb la medicació et curaràs!

La depressió és una condició mental que pot durar tota una vida. A vegades vol dir que el pacient s’haurà de passar la resta de la seva vida anant a teràpia i medicant-se, amb tot el que això comporta. Els medicaments poden no funcionar en una persona en concret i es veurà obligada a anar provant medicaments fins que en trobi algun que li sigui efectiu. No hi ha una cura miraculosa per la depressió.

Necessites tots aquests medicaments i teràpies?

No ho preguntis. És molt difícil per un depressiu centrar-se en les necessitats dels qui l’envolten perquè en prou feines té forces per mantenir-se en vida. No és la seva feina fer sentir millor als que té al seu costat. La depressió pot ser moltes vegades molt aïllant i s’ha de tenir sempre en compte si treballes o convius amb una persona amb depressió.

Si de veritat vols saber com actuar davant a depressió intenta de preguntar-li directament a una persona que la pateix. I no et sorprenguis si la resposta que reps sigui un ‘De veritat, no ho sé’.