Actualment els psicòlegs tenen dues teories sobre com els nens es tornen narcisistes i les dues tenen la conducta dels pares cap als seus fills com a possible causa.

La primera està relacionada amb l’aprenentatge social i vindria a dir que la probabilitat que el nen desenvolupi una conducta narcisista si els pares li ensenyen que és millor que la resta dels seus companys.

La segona teoria, de caràcter més psicoanalista, argumenta que la causa seria totalment el contrari. Un nen narcisista seria la conseqüència d’una conducta dels pares deficitària a l’hora de donar-li escalfor i amor. La resposta del nen seria desenvolupar un trastorn narcisista com a mecanisme de defensa.

Un estudi publicat a Psychological and Cognitive Sciences per Eddie Brummelman de la Universitat d‘ Amsterdam ha volgut veure quines de les dues teories anteriors és més correcte. Per això va examinar un total de 567 nens entre 7 i 12 anys holandesos i se’ls hi va passar un qüestionari cada sis mesos durant un any i mig per avaluar el seu grau de narcisisme.

Els primers resultats obtinguts donen suport a la teoria d’aprenentatge social i no a la psicoanalítica. És a dir, la sobrevaloració dels pares cap al seu fill aniria lligada al desenvolupament d’un cert grau de narcisisme i poc hi tindria a veure la falta d’escalfor que argumenta la psicoanalítica. De totes maneres els resultats encara són dèbils i falten més estudis per provar aquesta relació.

També s’ha vist que un tractament eficient tindria els pares com a objectiu. Seria una intervenció pensada en un entrenament cognitiu per tal de trencar el pensament que el seu fill és millor que la resta dels seus companys.