La pandèmia ha suposat un canvi important en els nostres hàbits. Les nostres rutines que teníem establertes, com a mínim fins al març del 2020, s’han vist modificades i transformades a la força. La pandèmia ha provocat que aquestes rutines hagin patit canvis dràstics i no desitjats. Hem deixat, de cop i volta, d’anar a sopar amb els amics, a concerts, al cinema, al gimnàs o a la feina com ho havíem fet sempre, presencialment.

El nostre cervell està dissenyat evolutivament per poder predir el món que l’envolta. Un fet que és, certament, molt pràctic, ja que ens evita consum d’energia innecessari si podem inferir els resultats de les nostres experiències. A més, també servia als nostres avantpassats per tenir sorpreses desagradables quan sentien un so enmig de la selva i immediatament s’imaginaven el tigre menjant-se’ls. Ha estat i és una gran eina de supervivència. Un error de predicció podia ser mortal

Quan patim una discrepància entre les nostres expectatives (allò que infereix el cervell) i la realitat (la pandèmia) salta l’alarma. Si no podem fer les coses com les havíem fet fins ara, això no agradarà i ens pot generar molèsties importants. La neurociència ens diu que el cervell és un òrgan que li agrada molt predir el que vindrà a continuació. El podem definir com una gran calculadora estadística.

Si pensem amb tot allò que ha modificat la pandèmia, els canvis en els nostres hàbits, podrem entendre millor part de les sensacions que estem experimentant, com pot ser part de l’ansietat generada per la incertesa d’un món que canvia cada dia.

Uns canvis que no ens deixen tornar a recuperar les rutines que tant ens agraden i tranquil·litzen com a humans que som. Fer el que hem fet sempre comporta un risc de perill controlat. Si pensem amb tot el que fèiem abans de la pandèmia, portar els nens a l’escola, anar a la feina sempre pel mateix trajecte, assistir a anglès i seure sempre al mateix lloc o sortir a córrer quasi sempre fent la mateixa ruta creaven en nosaltres una sensació previsible, ordenada i segura de les nostres vides. Això ha canviat

Quan els hàbits canvien, com és el nostre cas, no li agrada massa al cervell, ja que, podem dir, se li gira feina. Ha de tornar a crear noves prediccions, recollir informació desconeguda o prendre decisions. Això té un cost energètic considerable.

Tot això, juntament amb una sensació important d’incertesa, pot acabar generant emocions negatives com l’ansietat, desesperança, tristesa, ira, estrès o por. És com si de cop i volta, s’hagi desactivat el pilot automàtic de la nostra vida i necessitem analitzar constantment cada nou dia per avaluar el cost de danys. És a dir, és segur anar a comprar, trobar-nos amb els amics, a la feina es prenen les mesures de prevenció necessàries, fer una escapada de cap de setmana, anar de compres i una llarga llista.

Algunes persones han incorporat noves rutines desadaptatives arran de la pandèmia: neteja obsessiva de l’entorn, sortir molt poc de casa per sensació de perill, acumular paper de vàter o emmagatzemar aliments en excés. O, a l’altre extrem, els que no volen veure la realitat i segueixen amb la seva vida com si no existís cap virus ni perill. Els dos extrems són igual de desadaptatius.

Què podem fer per millorar la nostra vida? Crear, en la mesura que sigui possible, noves rutines. Adaptar-nos al nou entorn. Si ho aconseguim podrem recuperar les sensacions positives que ens generen de seguretat, ordre, confiança o tranquil·litat.

No existeix cap llista d’hàbits genèrica, sinó que cadascú ha d’anar trobant la seva i posant-la en pràctica. Per exemple, vestir-se per anar a teletreballar i no fer-ho en pijama, programar una videotrucada setmanal amb els teus amics o família que no pots veure, meditar, una estona de lectura diària, sortir a caminar el cap de setmana, fer exercici físic des de casa, jugar una estona cada dia amb els teus fills, descobrir nous interessos personals, escriure un diari o aprendre a cuinar d’una vegada per totes.

És impossible controlar el que ens espera cada dia, però sí que podem crear unes rutines que ho facin tot plegat més previsible.

Segueix en nostre podcast

Spotify | Google Podcast | Apple Podcast | Ivoox