Compartir fotos constantment pot afectar de manera subtil els nostres records

Intentem recordar l’últim viatge que vam fer, o l’últim concert que hem assistit o la festa d’aniversari del nostre fill. Segur que a la nostra memòria hi venen un munt de records. Ara, agafem el nostre mòbil  i comencem a buscar les fotos del viatge, del concert o de l’aniversari.

Què hi trobem? Desenes de fotos o, hi ha casos, amb centenars i centenars de fotos, sobretot ens passa en els viatges.

Això és dolent? No. L’smartphone és una eina potentíssima a les nostres mans que disposa en general d’una càmera de bona qualitat amb una memòria pràcticament il·limitada.

Què hi diu la psicologia a aquesta afició per fotografiar-ho tot?

Els neurocientífics han trobat que fer fotos sense parar disminueix la nostra habilitat per recordar les experiències que vivim, alterada la nostra atenció i ens distancia del moment que estem vivint.

Aquests estudis es troben en una fase inicial dels seus resultats (encara falta molta més recerca) però sembla que tenen clar que les conseqüències van per aquí.

Per formar un record el que primer que li fa falta al nostre cervell és que parem atenció. Sense ella és molt difícil que les sensacions que estem vivint (olors, sons, imatges, emocions…) passin a convertir-se en una nova unió de sinapsis neuronals a la memòria a llarg termini. És a dir, noves connexions.

Si no parem atenció a través de la memòria a curt termini, serà molt complicat que acabi passant a la memòria a llarg termini. Per arribar al final necessitem que abans passi per la primera. Si la nostra atenció és baixa, la nova informació obtinguda acabarà oblidada i no serà registrada.

Un estudi recentment publicat al Journal of Experiment Social Psychology ha trobat que és més fàcil oblidar-nos de les coses si utilitzem el mòbil per fer fotos.

La metodologia que es va fer servir a l’experiment va ser dividir els subjectes en dos grups. El que havien de fer els dos grups és un tour per una església situada dins del campus de la Universitat d’Stanford a Califòrnia. Un grup tenia iPods amb càmera per fer fotos de tot el que volgués i després imprimir-ho o compartir-ho a Facebook o Instagram i, en canvi, l’altre grup no tenia res de res. Van fer la visita guiada amb les mans buides.

Una setmana després de la visita els hi van fer un test sorpresa als dos grups. Els que no van tenir cap suport gràfic van aconseguir una mitjana del 70% de respostes correctes relacionades amb el contingut de la visita. En canvi, els que van tenir els iPads o van compartir-ho a les xarxes socials van apropar-se al 60% de respostes correctes. Una diferència petita, però significativa.

Una de les conclusions a què van arribar els autors de l’estudi és que fer fotos és suficient per disminuir la puntuació al test. El motiu que donen els científics és que la càmera actua com a distracció i ens desconnecta de la nostra experiència i com que parem menys atenció perquè estem enfeinats fent fotos després no aconseguim recordar-nos del que hi hem vist. El mòbil actua com una font de distracció que portem a sobre 3/4 parts del dia.

Els científics asseguren també que no només és fer fotos el que ens distrau. Penjar-ho al moment a Instagram, Facebook o tuitejar-ho també pot afectar els nostres records.

Tots aquests resultats no són concloents, encara falten més estudis per ajudar a trobar la relació que hi ha entre les noves tecnologies i el nostre cervell.