Som una espècie social, necessitem als altres per sobreviure

L’aïllament social ha portat a alguns científics a intentar comprendre millor quina relació hi ha entre aquest aïllament social i el deteriorament cognitiu.

Una d’aquestes neurocientífiques és epidemiòloga 

Daisy Fancourt, epidemiòloga  de la Universitat de Londres, ha trobat en la pandèmia global un motiu de pes per iniciar un estudi sobre els efectes que pot tenir en els humans. Abans que la pandèmia comencés, milions de persones d’arreu del món estaven ja socialment aïllades, amb molt poques relacions socials i una manca de comunicació amb el món exterior. Segons dades de la Unió Europea un 7% reconeix que no s’ha trobat en l’últim any amb amics o familiars. A la Gran Bretanya les dades ens diuen que almenys mig milió de persones al voltant dels seixanta anys normalment es passen el dia a soles. Unes xifres que ens haurien de fer replantejar quines són i cap a on van les nostres polítiques de salut pública.

L’aïllament social i la nostra salut

Les investigacions han trobat que existeix una relació entre l’aïllament social i una salut més dèbil. L’aïllament i la solitud, segons la doctora Daisy Fancourt, estan lligades a diferents tipus de malalties i a una mortalitat més prematura. Pel que fa a les conseqüències a la nostra salut cognitiva s’ha trobat que augmenta el risc de demència i deteriorament cognitiu, així com depressió i ansietat. Per establir una relació causal entre aïllament social i deteriorament cognitiu faran falta anys d’investigacions per poder establir quines en són les causes. Els estudis que es facin a partir d’ara són molt importants per ajudar-nos a trobar aquestes respostes.

Els resultats no demostren que l’aïllament social provoqui el deteriorament en les funcions cerebrals

Daisy Fancourt

Estudis anteriors a la pandèmia havien trobat que l’aïllament social crònic s’associava a un deteriorament cognitiu important. Les persones que a més tenien d’entrada menys contactes socials i feien menys activitats, el seu deteriorament era encara més gran (mesurat a través de la seva fluència verbal i memòria). Els resultats, no obstant això, no demostren que l’aïllament social provoqui el deteriorament en les funcions cerebrals. No s’ha trobat encara una relació causal entre la variable ‘aïllament social’ i la variable ‘deteriorament cognitiu’. Per ara només tenim una correlació. Podria ser, segons l’equip de la doctora Fancourt, que el deteriorament cognitiu provoqués que algunes persones se socialitzin menys.

Com podem protegir la gent socialment aïllada?

Alguns estudis s’han decantat per la via farmacològica a l’hora de combatre el deteriorament cognitiu, Per exemple, un estudi va trobar que l’asteroide anomenat alopregnanolona pot servir per regular la resposta emocional i conductual a l’estrès. Una altra de les vies d’actuació és la psicològica. Teràpies amb intervencions conductuals poden ajudar a reduir el risc de deteriorament cognitiu. Un estudi, precisament de la doctora Fancourt, va trobar que la gent que visita regularment museus, galeries, va al teatre, concerts o òperes presenten menys predisposició al deteriorament de la memòria o les habilitats verbals. Els mateixos autors van trobar fa un any que aquestes activitats culturals s’associaven a un risc menor de partir demència.

No Comment

Leave a reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.