És un hàbit molt comú el fet de parlar sol. Les últimes investigacions han descobert que fer-ho té implicacions en la nostra conducta i cognició.

Quan parlem sols ho fem per intentar veure les coses més objectivament. Tenim dos tipus: una de més relacionada amb les instruccions, quan et dius a tu mateix els passos que has de fer per tirar endavant una tasca i, d’altra banda, una de més motivacional, de l’estil puc fer això o m’hi he d’esforçar més. Es va trobar en una investigació de la universitat que els jugadors de bàsquet que fan servir les dues versions es motiven abans a l’hora de jugar.

Els estudis cognitius relacionats amb parlar sol també han trobat que si parlem amb nosaltres mateixos en tercera persona, per exemple amb un tu pots fer-ho o vinga Albert, endavant, no només tindràs una menor ansietat, com també desenvoluparàs millor la feina que vulguis fer.

Com és que parlar-te a tu mateix en tercera persona ajuda? La psicologia sembla que ha trobat una possible resposta: és més fàcil per un mateix veure’s com una persona diferent de l’hora de tirar endavant una tasca. Pensem amb més claredat perquè hem agafat certa distància de la nostra experiència.

En canvi, si necessites més motivació, també et funcionarà parlar-te en segona o tercera persona. L’objectiu aquest cop serà ampliar la perspectiva lògica i objectiva del problema a resoldre.

Parlar en veu alta t’ajudarà incrementant la velocitat de les teves habilitats cognitives que necessitaràs per resoldre la tasca.

 

Quan parlem per nosaltres mateixos i anem repetint la mateixa paraula, aquesta acció ens ajuda a ser més eficients. És el que es coneix com a hipòtesis del feedback, per exemple, si hem de buscar una poma en una sèrie d’imatges a l’atzar, anirem més ràpids en trobar-la si anem dient la paraula poma repetidament. La raó cognitiva perquè això passi d’aquesta manera és que anirem més ràpids a reconèixer la forma de poma. Això sí, funcionarà sempre que tinguem certa familiaritat amb l’objecte que repetim.

La comunicació intrapersonal motivacional funciona millor en tasques que tinguin a veure amb la velocitat i força i, en canvi, la relacionada amb les instruccions, ens funcionarà millor si el que fem té a veure amb la concentració, tècnica i estratègia.