Passem una tercera part del dia a la feina. Vuit hores que passem normalment acompanyats per altres persones del nostre mateix nivell laboral i també superiors que ens manen la feina a fer.

Fruit d’aquesta interacció laboral hi ha una peça clau per la nostra salut psicològica: el clima que hi vivim. Les relacions humanes poden generar conflictes, i la feina és on sol ocórrer més sovint. Ens agradaria imaginar-nos que treballem en un ambient idíl·lic, estil Google, amb futbolins, patinets per desplaçar-se, cafeteries que serveixen de sala de reunions i sofàs repartits arreu per descansar-hi constantment. Desenganyem-nos, la nostra feina no és així. És més de l’estil d’espais mal repartits, il·luminació deficitària, poc motivadora, companys que volen trepitjar-nos, un sou més baix per la nostra formació i un contracte que fa aigües per tots costats. Aquesta és la nostra realitat vuit hores al dia.

Aquesta situació, juntament amb d’altres, pot provocar que ens sorgeixin emocions negatives que faran que la nostra feina sigui un infern pitjor de què és. A continuació us expliquem quines solen ser aquestes emocions i quin recurs podem utilitzar per desactivar—les.

IRA

Pot venir provocada per una alta frustració o conflictes amb els caps o treballadors. Les seves conseqüències poden ser atacs d’ira incontrolada, comportaments irracionals o amenaces. Un primer pas important per tal de tallar amb aquestes situacions és, primer de tot, retirar-te del moment conflictiu. Marxar d’aquella situació desagradable que pateixes i, com a segon pas i un cop calmat, reflexionar de manera més racional sobre el que ha passat i com s’hi ha arribat.

ENVEJA

En aquest punt hi solem arribar quan veiem que els nostres companys de feina obtenen objectius i fites més importants que les nostres. Augments de sou, promocions internes i projectes que els hi surten molt bé i a nosaltres no. Quan passa aquesta situació l’emoció que primer apareix és l’enveja. En una feina ideal les promocions i recompenses per l’esforç dedicat a un projecte haurien de ser equitatives, però moltes vegades no és així.

En aquest cas el que s’ha de fer és avaluar la situació i veure si amb la persona que ens estem comparant hi estem en igualtat de condicions. És a dir, si el seu nivell de formació, experiència és la mateixa que nosaltres. Un cop detectem objectivament aquests punts és probable que la sensació d’enveja disminueixi. El pas següent és continuar treballant i formar-nos en el camp on tinguem intenció de progressar.

POR

Aquesta emoció bàsica també pot aparèixer en el nostre lloc de treball. Per exemple, si pensem repetidament que podem perdre la feina o que el nostre superior ens tracta diàriament d’una forma poc respectuosa i, fins a cert punt, amb cert aire de violència verbal. Si notem que les sensacions de por no disminueixen, una bona opció sigui intentar trobar una nova feina o comentar-li al nostre superior que no estem d’acord amb el tracte rebut.

CULPABILITAT

Ens podem sentir culpables a la feina si no arribem als objectius que tenim marcats, aquella feina que per molts motius no podem acabar a temps. També ens podem sentir culpables si hem tingut un conflicte amb un company de la feina i veiem que ens hem ‘passat de la ratlla’.

Una possible solució a la culpabilitat és marcar-nos fites de feina realistes. No abastar més feina de la que realment podem fer. I pel que fa als conflictes amb els companys una solució al problema vindria per anar a parlar amb la persona afectada i demanar-li disculpes pel que ha passat.

IMPOTÈNCIA

Aquesta sensació és important tenir-la en compte. Ens passa sovint quan percebem que la nostra carrera professional no va com ens agradaria. No ens veiem capaços d’assumir les responsabilitats (excessives o no) que ens dicten i que solen acabar amb un quadre important d’ansietat i, si no es tracta amb temps, pot acabar amb símptomes depressius importants.

font ⎮ psychologytoday