L’autisme ha generat molts mites que han acabat arrelant en l’imaginari col·lectiu.

Mites que arriben des de molts àmbits i que, fins i tot, el psiquiatre que va descobrir-lo en va ser responsable d’un. Leo Kanner va atribuir al principi de tot com a causa del trastorn el poc amor i atenció que rebien els nens per part dels seus progenitors, especialment la mare. Actualment no hi ha cap prova ni evidència que porti a pensar que les llavors anomenades mares nevera puguin tenir alguna responsabilitat en la dificultat que presenta el seu fill.

MITE 1: L’AUTISME AVUI EN DIA ÉS MÉS HABITUAL QUE FA UN TEMPS ENRERE

A principis dels 70 la taxa d’autisme era d’un cas entre 10.000 i, en canvi, avui en dia és d’un cas cada 68! Això significa que avui en dia hi ha més casos?

La resposta és NO! Descartada d’entrada la hipòtesi que la culpa d’aquest augment són les vacunes, una idea que va sorgir a finals dels 90 d’un metge de nom Andrew Wakefield i que fins avui en dia no s’ha trobat cap prova científica que avali aquesta idea.

Quina és la causa doncs? La millor diagnosi. Fins a la dècada dels 80 no existia un protocol diagnòstic adequat i per això els casos diagnosticats eren molt pocs. A partir d’aquest moment apareix el que s’anomena espectre autista. En obrir el ventall de diferents tipus d’autisme va suposar que augmentés el nombre de casos diagnosticats.

MITE 2: ELS AUTISTES NO TENEN EMPATIA

Si mirem enrere i busquem alguna sèrie de televisió o pel·lícula on hi sortís un personatge amb trets autistes, és molt probable que aquest fos una persona sense cap mena de rastre de cap emoció ni empatia vers la resta d’humans.

Això és fals perquè les persones autistes solen tenir en consideració els sentiments de les altres persones, el que passa és que tenen dificultat per entendre els senyals socials i, en general, la comunicació no verbal del seu interlocutor.

MITE 3: LA CLAU DEL TRACTAMENT D’UNA PERSONA AUTISTA ÉS QUE S’ACABI ASSEMBLANT A LA CONDUCTA D’UNA PERSONA ‘NORMAL’

Durant els 80 a Califòrnia es va posar molt de moda (actualment encara s’aplica) un tractament anomenat Anàlisis Aplicat de la Conducta que tenia com a objectiu agafar els nens autistes des de petits i reeducar-los perquè acabessin desenvolupant conductes de persones ‘normals’.

Els resultats que van obtenir amb aquest tractament es van acabar exagerant molt per part dels seus responsables i, fins i tot, algunes persones que els van patir han acabat explicant que eren una veritable tortura i que a molts els hi ha quedat una ansietat generalitzada de per vida. Per tant, mite descartat.

MITE 4: L’AUTISME ÉS UN TRASTORN QUE ESTÀ DE MODA

És fàcil veure una persona no relacionada amb la psiquiatria o la psicologia que diagnostica autisme a la resta de persones. Solen dir: aquesta persona és poc sociable, segur que és autista, o aquesta noia té unes manies molt rares, fa pinta a autista.

Aquests falsos diagnòstics ajuden a perpetuar dins de la societat que els símptomes de l’autisme es pot tenir tothom i que tampoc n’hi ha per tant. Més d’una vegada potser has sentit que Steve Jobs o Marc Zuckerberg eren autistes i malament a la vida no els hi ha anat.

Si t’interessa aprofundir més en aquest tema t’aconsellem que et miris el llibre de Steve Silberman NeuroTribes: The legacy of autism and how to think smarter about people who think diferently o, en castellà, també pots trobar Autismo: hacia una explicación del enigma de l’autora Uta Frith.