Un estudi fet de poc a la Universitat d Illinois ha identificat quatre models de relació de parella que poden predir quin futur acabarà tenint el seu compromís. L’estudi s’ha portat a terme amb un total de 376 parelles d’una mitjana d’edat de 25 anys i al llarg de nou mesos de la seva relació.

Ha trobat que hi ha models de relació que ajuden al fet que la parella tingui un futur millor junts i, en canvi, n’hi ha d’altres que provoquen l’efecte contrari.

Els quatre models de relació de parella que proposa l’estudi del professor Brian Ogolsky són: la parella dramàtica, la parella centrada en la companyonia, la parella socialment involucrada i la parella en conflicte permanent.

La parella dramàtica

Segurament un dels pitjors models de relació segons l’estudi. Tenen el doble de possibilitats de trencar la relació en comparació als altres models. Tenen molts alts i baixos i tendeixen a prendre decisions relacionades en esdeveniments negatius i la probabilitat que la seva relació es vagi degradant són molt altes.

Parelles centrades en la companyonia

Aquest seria el pol oposat a les parelles dramàtiques. El seu objectiu és estar juntes i ser felices per sobre de tot.

Aquests tipus de parelles s’involucren molt entre elles, el que passa dins de la relació serveix per avançar dins del seu compromís de parella. Tenen un alt nivell de consciència de relació.

Una característica d’aquest model és que solen compartir els seus contactes socials, però aquests no solen afectar el seu compromís.

Parelles en conflicte permanent

Amb aquest nom no és difícil fer-nos una idea de què trobarem. Normalment qualsevol argument pot significar un deteriorament de la relació, però poques vegades tot plegat acaba amb una ruptura.

Un tret molt característic d’aquestes parelles és que el conflicte permanent provoca una forta tensió entre els dos que els separa, però apareix sempre una altra força: una fortíssima atracció sexual que els torna a unir. Per entendre’ns, una espècie d’atrapat en el temps.

Parelles socialment involucrades

Molt similars a les parelles centrades en la companyonia, però tenen com a principal diferència que elles sí que fan servir el seu entorn social més pròxim per prendre decisions de parella. A més, tenen uns alts nivells de satisfacció i estabilitat en les seves relacions.

Conclusions

Els responsables de l’estudi han arribat a la conclusió que la millor relació a llarg termini és que es basi en una relació d’amistat i amor. Compartir amics pot implicar que les parelles se sentin més properes i amb un nivell de compromís més alt.

 

font ⎮ Journal of marriage and family

No Comment

Leave a reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *