A cap de nosaltres ens agrada fer-nos grans. La nostra societat ens marca a totes hores que és molt millor ser jove que gran. Anar a agafant responsabilitat no és divertit, ho és molt més fer sempre el que ens vingui de gust sense haver de donar explicacions a ningú.

La gran majoria però ho superem i, ens agradi o no, acabem entrant en el món dels adults sense gaires problemes. Però no sempre és així, hi ha una petita mostra de gent que no ho aconsegueix i que acaben patint de gerascofòbia, la fòbia a fer-se gran i classificada dins de la categoria de fòbies específiques.

Un recent estudi publicat a Case Reports in Pshychiatry explica el cas real d’un nen mexicà de 14 anys que va començar a tenir problemes relacionats en fer-se gran a 11 anys. Mostrava símptomes com deixar d’ingerir nutrients, modificar el to de la seva veu i fer-lo més agut o encorbar-se per semblar més petit.

A l’hora de desenvolupar una fòbia normalment s’han de donar la combinació de factors psicològics, ambientals i biològics. En el cas del nostre pacient des dels cinc anys patia un trastorn d’ansietat per separació cada vegada que l’apartaven dels seus familiars més propers, també va patir abusos a 6 anys i assetjament escolar. Una barreja letal que va contribuir a desenvolupar la seva fòbia a créixer. El tractament que va rebre va ser a base d’antidepressius, teràpia personal i familiar. Tot i que es va notar una considerable millora en la seva qualitat de vida, el pacient continua mostrant una por irracional a adquirir responsabilitats en el seu dia a dia

No Comment

Leave a reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada