Els adolescents amb bulímia es recuperen abans si els pares s’involucren a la teràpia

Això és el que es desprèn d’un estudi elaborat pel doctor Daniel Le Grange de la Universitat de Califòrnia i el doctor James Lock de la facultat de medicina d’Stanford.

Els resultats ens diuen que els pares han de tenir un paper actiu durant el tractament dels trastorns alimentaris. Si els progenitors entren a formar part de la teràpia dels seus fills, llavors les possibilitats d’èxit augmenten  en el cas de la bulímia nerviosa.

L’estudi es basa en la comparació de dos tractaments

S’han posat a prova durant l’estudi el tractament cognitiu i individual CBT (Cognitive Behavioral Therapy) i el tractament amb la família com a fonament del tractament FBT (Family Based Therapy).

El tractament CBT té com a finalitat terapèutica que el pacient amb bulímia nerviosa entengui i assumeixi quins són els seus pensaments irracionals sobre el menjar i les seves conseqüències. En canvi, el tractament FBT treballa amb el pacient i els seus pares fent-los-hi entendre la severitat del trastorn i entrenant-los perquè donin el suport idoni al seu fill en cas que sigui necessari i mantinguin al dia a dia com a família uns hàbits saludables.

Els resultats de comparar els dos tractaments de la bulímia va demostrar (segons una mostra de 130 adolescents entre 12 i 18 anys) que en el cas del tractament familiar el nombre d’episodis d’afartaments i purgues és inferior en comparació al tractament cognitiu individual.

El tractament FBT és una bona opció entre els adolescents amb bulímia nerviosa perquè és més ràpid i els resultats positius es mantenen més temps. El model CBT serà útil si el tractament familiar no és possible d’aplicar.

Dr. Daniel Le Grange

La bulímia entre els adolescents

La bulímia nerviosa es caracteritza per una sèrie d’episodis incontrolats d’afartaments i posteriors conductes per prevenir un augment de pes, purgues en forma de vòmit provocat, ús de laxants i diürètics, dejunis o exercicis intensos.

Només als Estats Units entre un 1 i un 3% dels adolescents patirà un trastorn alimentari de bulímia nerviosa. Trastorn es caracteritza per un cert secretisme de qui el pateix i costa de veure, ja que molts dels pacients mantenen un pes normal i a simple vista saludable. Pot passar molt temps abans ningú s’adoni que passa alguna cosa amb l’adolescent.

 

No Comment

Leave a reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *