Des de la Universitat de Mont-real (Canadà) ens diuen que l’acció de mossegar-se les ungles va molt lligat amb el tret del perfeccionisme.

El Dr. Kieron O’connor i el seu equip han publicat un estudi al Journal of Behavior Therapy of Experimental Psychiatry on expliquen les persones impacients, que s’avorreixen amb facilitat i tenen un alt índex de frustració tenen moltes possibilitats d’acabar amb les ungles entre les dents.

Han trobat que una de les causes principals de mossegar-se les ungles és el perfeccionisme lligat a una incapacitat per saber-se relaxar i la necessitat de fer les coses més de pressa del que seria normal.

L’estudi es va fer entre 48 persones, la meitat com a grup control i l’altre com a grup experimental. Precisament aquest últim eren els que tenien com a hàbits habituals mossegar-se les ungles o rescar-se. Van ser exposats els dos a situacions d’estrès i avorriment premeditat i els resultats van donar que les conductes diana augmentaven en el grup experimental quan se sentien estressats o frustrats.

Si ens mosseguem les ungles de tant en tant no ha de ser cap problema. Només és quan la necessitat de portar a terme la nostra conducta ens impedeix poder portar una vida normal.

Els tractaments psicològics pensats per les persones amb aquests hàbits són principalment dos que es poden fer per separat o conjuntament. El primer seria aplicar tècniques de modificació de conducta pensades a substituir la conducta problema per una d’oposada. I, d’altra banda, una teràpia cognitiva centrada a modificar els pensaments associats a la conducta a canviar.

No Comment

Leave a reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada